Aprenentatge col·laboratiu

A la nostra classe de 6é, en tutoria, treballem l'aprenentatge col·laboratiu, amb assignatures globalitzades, després de deixar de treballar amb llibres de text. Entenem que és la manera més eficient, senzilla i funcional de realitzar-nos culturalment com a persones. Treballar junts, amb ganes i esforç, primant la curiositat des del respecte i l'ajuda mútua ens està donant una experiència en les aules molt bona.

Tot el procés, en format de projectes de treball, està acompanyat per una avaluació constant mitjançant  el diàleg, l'observació, l'autoavaluació i la coavaluació. Este  sistema ens permet realitzar proves objectives sense avisar a l'alumnat (algunes mesos després de realitzar els projectes) que confirmen objectivament com tot l'alumnat ha assimilat positivament els continguts i processos d'aprenentatge.
En el procés també involucrem a les famílies, sobretot en les exposicions finals dels projectes, que també enregistrem com a producte final.

Entenem i practiquem que a l'escola formem, acompanyem i fomentem a persones responsables, bones, tolerants, curioses, treballadores, positives i crítiques per realitzar-se culturalment per així preparar-se realment per a la vida del segle XXI. Incorporem i eduquem en tecnologia però mai sense deixar de tocar "els peus a terra", mimant sempre la nostra humanitat.

Vos deixem un vídeo que aproxima el què és el nostre treball a l'aula en metodologia col·laborativa.

Recordem els botànics de Leningrad

Esta setmana en classe de 6é hem treballat un fet increïble que com molts altres s'han anat perdent amb el pas de la història.

Enguany fa 75 anys que es va acabar el setge de Leningrad, l'actual ciutat de Sant Petesburg, a Rússia, en plena II Guerra Mundial. Una particular batalla que, com sol passar en les guerres, van pagar sobretot els més dèbils, la població civil.

El setge a la ciutat per part de l'exèrcit alemany va durar prop de 2 anys i mig sobre una població d'uns dos milions de persones que van patir fam, fred, malalties i moltes altres calamitats al llarg de 900 dies.

Dins de la terrible situació el que ara recordem va ser el fet que els botànics encarregats del banc de llavors i fruites de Pavlov, el més gran del món en eixe moment, decidiren posar per davant la importància de salvaguardar el banc de llavors a les seues pròpies vides (12 d'ells van morir de fam rodejats d'aliments). I és que van entendre, com així va succeir després, que passada la guerra les llavors que allí van amagar salvarien la vida a milions de persones.

Esta és la història dels botànics de Pavlov que rememorem.

La ciutat en l'actualitat: